mort al llibre

Raonant sobre el futur s'endinsa en un cementiri... Passejar-se entre les tombes era com passar pels prestatges d'una biblioteca. Cada làpida era com el llom o la coberta d'un llibre. Aquí reposava el terratinent Johan Ludde, enterrat feia noranta-set anys amb la seva dona, Linnea. Però Linnea només tenia quaranta-un anys quan va morir, mentre que Johan Ludde en tenia setanta-sis. Així doncs, hi havia una història amagada en aquesta tomba abandonada , on les restes marrons d'un ram de flors jeien al peu de la pedra. Linda fullejava entre els títols dels llibres i les cobertes. Es va imaginar la seva pròpia làpida, la del seu pare, totes les dels seus amics. Però no la de Birgitta Medberg, li resultava i,possible.  Entre la gespa, mig coberta d'herbots, hi havia una làpida. Linda es va ajupir i va netejar amb les mans la molsa i la terra de la pedra. "Sofia, 1854-1869" Aquella nena no havia passat dels quinze anys. ¿Havia pujat ella també dalt la barana d...

El Pi Gros, l'arbre del meu avi.   Kurt Wallander, després de descartar una casa per a comprar, porta la filla Linda Wallander   a  ensenyar-li un paratge especial:  Es trobaven en una petita clariana, entre aquells arbres tan alts. -Aquest és el meu cementiri  -va confesar-li-. El meu cementiri de veritat. -Què vols dir? -Estic a punt de revelar-te un gran secret, potser un dels més grans de la meva vida. És molt probable que demà me'n penedeixi. Aquests arbres que veus pertanyen a cadascun dels meus amics morts. el meu pare també hi és, la meva mare, tots els antics familiar. -Va assenyalar un roure que encara era jove-: Aquell arbre l'he donat a Stefan Fredman, l'indi desesperat. Ell també està entre els meus morts. -I aquella dona de la qual m'havies parlat? -Yvonne Ander? Allà -va dir i va assenyalar un altre roure que desplegava un fullatge impressionant. -Vaig venir unes quantes setmanes després que el pare morís. Va ser com perdre del tot el lloc on...